Guillem Alonso

Nascut a Barcelona, als vuit anys va fer les primeres classes de claqué. Va rebre diverses beques de la Generalitat de Catalunya per estudiar claqué a Nova York amb ballarins com Brenda Bufalino, Barbara Duffy i Savion Glover, entre d’altres. El 1993 va guanyar el primer premi del Campionat Mundial de Claqué a Suïssa, organitzat per la IDO (International Dance Organization).

Ha format part de companyies: American Tap Dance Orchestra, Manhattan Tap i The Tap Collective (Nova York), així com Steps Ahead (Los Angeles), amb les quals ha actuat per tot els Estats Units i Europa.

A Espanya ha ballat als espectacles Keatoniana, New Orleans Jazz Tap i Sax Tap. Ha ballat i coreografiat El Nas Vermell i Scandal, i va actuar a la cerimònia dels Premis Goya del 1999 amb Rosa M. Sardà. Ha estat organitzador i presentador de Tap Jams (sessions setmanals d’improvisació de claqué).

Durant les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser ballarí solista de claqué a l’espectacle Fire Of Dance amb què va realitzar gires per Polònia, Alemanya, Àustria, Itàlia, Suècia, Suïssa, Noruega, Països Baixos, Eslovàquia, Hongria i Bèlgica. Amb l’espectacle La Vida És Ritme que va crear amb la companyia Camut Band, va actuar a Broadway en teatre New Victory i en festivals a Edimburg (Escòcia), Toronto (Canadà), New Haven (Estats Units), Greenwich (Gran Bretanya) i Tàrrega (Espanya). També ha coreografiat i ballat als espectacles Tap Olé, estrenat a Chicago, i Boogie Woogie Tap amb Lluís Coloma Trio. És director de la companyia Barcelona Rhythm Tap i és un dels pocs ballarins que practiquen l’estil de dansa sand dance (ball de sorra), amb què ha guanyat prestigi i reconeixement internacional.

Guillem Alonso ha estat, com a professor i organitzador, impulsar una nova generació de ballarins de claqué a Barcelona. Actualment dirigeix l’Escola Luthier Dansa (Barcelona), on organitza la seva Formació Professional de Claqué, oberta a ballarins de tot el món. Va guanyar el Premi Dansacat al 2010 i el Premi Claqueta el 2023.